Puc dir alt i clar que «Tinc un cine» i qui sap si aquest estiu ho hauré de canviar per «He tingut un cine». Un bon cine.
Al cinema de la meva vida, el CineCiutat, hi he trobat moltes persones, he crescut interiorment, he patit, he format part d’una família i m’he topat amb la realitat d’un sistema econòmic que avorreixo: el capitalisme.
Aquesta taquilla tan original que mitja dotzena de persones hem ocupat al llarg dels 9 anys de la història d’aquest cinema, que no és com la resta, ni ho vol ser, crec, segurament correrà les seves cortinetes grises per darrera vegada amb la bonior del temps d’estiu. Aquest dissabte els socis decidirem el seu futur. Quina responsabilitat! Decidir sobre els somnis i les esperances d’altres… Un aprenentatge més. Fins a l’últim dia, una experiència intensa i vibrant. El CineCiutat és i serà sempre VIDA.
Illa de Tresors 
Deja una respuesta